Les activitats organitzades per les entitats col·laboradores inscrites al Cens d’Entitats Col·laboradores, previ procés d’homologació realitzat per la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca de la CAIB (art. 2.2 de l’Ordre).

 Sí, l’article 19 del Decret 41/2016, de 15 de juliol, estableix que la UIB pot ser-ho si s’inscriu al Cens d’Entitats Col·laboradores. D’acord amb la Resolució de la Comissió de Formació del Professorat del dia 24 de setembre de 2019, d’inscripció al Cens d’Entitats Col·laboradores en Formació Permanent del Professorat, la UIB en forma part i, per tant, pot demanar l’homologació de cursos de formació.

 Aquestes activitats han de complir els criteris següents (article 3 de l’Ordre):

1.       Respondre als principis, objectius i avaluació que estableix el Decret 41/2016, i a les línies estratègiques i modalitats formatives que estableix el pla quadriennal de formació vigent.

2.      Els objectius, continguts i metodologia han de ser coherents amb els criteris del pla quadriennal de formació vigent i promoure la participació activa de les persones i la seva implicació en el treball formatiu.

3.      No estar relacionades amb proves d’accés a concursos, oposicions o preparació per a qualsevol prova per obtenir acreditacions i/o titulacions oficials.

4.      Han de contenir la posada en pràctica d’una aplicació didàctica en un grup classe o organitzativa en un centre educatiu que evidenciï la transferibilitat de la formació a la pràctica educativa.

5.      Han de contenir els criteris d’avaluació que facin referència a l’assistència, la participació activa, implicació i reflexió educativa a les activitats presencials i semipresencials. En la formació a distància, s’ha de valorar la presentació dels treballs establerts i la realització de les activitats que es comanin.

Els principis es regulen a l’article 4 i són els següents:

a)     El reconeixement de la formació com una estratègia en el procés de dignificació de la funció docent, del seu prestigi i de la seva consideració social, de manera que es faciliti l’actualització permanent de les competències professionals i el reconeixement de la complexitat i el mèrit de la tasca educativa.

b)     La formació vinculada al desenvolupament de les funcions docents i basada en un model de competències professionals que ha d’assolir el professorat.

c)      L’actualització dels continguts formatius determinats per les necessitats del sistema educatiu, els projectes educatius dels centres i la qualificació professional i personal del professorat.

d)     La transferència de la formació permanent a la pràctica educativa, en l’educació de l’alumnat i en el funcionament dels centres, per contribuir a la millora de la qualitat educativa, a l’equitat i a l’èxit escolar.

e)      El foment de la recerca i la innovació educativa, així com l’avaluació de la formació basada en els principis de la millora constant i la gestió de qualitat.

f)       El foment de les metodologies formatives de caràcter actiu i experiencial que facilitin la implicació, l’intercanvi d’experiències i la reflexió pedagògica.

g)     La consideració dels equips educatius dels centres com els vertaders protagonistes de la formació que s’ha de desenvolupar per mitjà dels plans de formació i de les convocatòries que, a aquest efecte, dugui a terme la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca.

h)     La incidència de la formació en les actituds docents i en el desenvolupament personal i professional per millorar el caràcter educatiu en les relacions que s’estableixen en el centre.

i)       La col·laboració d’entitats i institucions de prestigi en matèria d’innovació, recerca i formació del professorat que potenciïn la transferència del coneixement i l’especialització en matèria de formació professional.

 Els objectius estan regulats a l’article 5 del mateix decret, i són:

 a)     Actualitzar el professorat perquè pugui fer front als nous reptes educatius i als canvis que reclama la societat actual.

b)     Desenvolupar la interrelació i la coordinació entre la formació del professorat, la innovació, la recerca i l’avaluació per millorar l’èxit educatiu.

c)      Impulsar la creació de xarxes de centres i personal docent per mitjà del treball col·laboratiu per intercanviar-hi experiències i difondre-hi les bones pràctiques educatives.

d)     Acostar la formació als centres docents, comptant amb diferents nivells de planificació i gestió, i reforçar la formació pràctica, per facilitar iniciatives i acords pedagògics entre els equips docents d’un mateix centre.

e)      Incorporar als continguts de la formació l’actualització científica i didàctica, la innovació educativa i la capacitació per a les competències professionals.

El Pla de formació permanent del professorat sorgeix de la voluntat d'enllestir un plantejament de la formació permanent que representi una contribució realista i de futur a l'ensenyament, i que es configuri com un instrument per atendre les necessitats formatives del professorat i les demandes del sistema educatiu, dels centres i dels equips docents, amb l'objectiu, en darrer terme, de millorar l'aprenentatge de l'alumnat de les Illes Balears.

Es tracta d'una planificació quadriennal, flexible i adaptable, que es desenvoluparà en forma de programes anuals, en els quals s'han de concretar les directrius del pla per garantir que tots els esforços —econòmics, humans i institucionals— es destinin a l'optimització dels resultats en la recerca de la millora de la qualitat de l'ensenyament.

Actualment està vigent el del període 2020-24, que es pot consultar a l’enllaç següent:

http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=3047494&coduo=3035232&lang=ca

Resolució d'inscripció al Cens d'Entitats Col.laboradores

http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=3112475&coduo=3035232&lang=ca

 1.       Presencial: requereixen la presència directa. S’hi poden incloure períodes no presencials, sempre que la durada de l’activitat sigui igual o superior a 20 hores i no superi el 20% del total d’hores del curs.

2.      A distància: es duen a terme en entorns virtuals d’aprenentatge i poden incloure alguna sessió presencial, de caràcter voluntari o obligatori. Si la sessió és obligatòria, no pot superar el 10% del total d’hores del curs.

3.      Mixtes: es combinen fases presencials i a distància. Cap de les dues fases de participació no pot ser inferior al 20% de durada del curs i han de ser equilibrades. S’han d’explicar els objectius, els mecanismes i la durada en hores de cadascuna de les fases.

En les activitats presencials i la part presencial de les mixtes no es poden superar les 8 hores diàries ni les 40 setmanals. En la formació a distància i mixta a distància no es poden computar més de 3 hores diàries en els períodes lectius ni més de 25 hores setmanals de dedicació.

 A més dels requisits de l’activitat, ha de contenir:

a)     Entitat convocant

b)     Denominació de les activitats

c)      Línia estratègica del pla quadriennal de referència

d)     Modalitat formativa

e)      Objectius prevists

f)       Continguts de l’activitat

g)     Metodologia de l’activitat

h)     Forma de participació (presencial, a distància o mixta)

i)       Activitats de transferència i aplicabilitat

j)       Lloc, dates i horari de realització

k)      Hores previstes de durada, amb indicació, si és el cas, de les hores presencials i a distància

l)       Personal destinatari i nombre de places

m)   Responsable directe de l’activitat

n)     Relació nominal de les persones formadores, especificant la titulació acadèmica, l’experiència professional i un breu currículum formatiu

o)     Cost de la matrícula, si escau

p)     Pla d’avaluació de l’activitat

En la formació a distància, a més, s’ha d’especificar:

a)     Tipus i freqüència del suport de tutoria

b)     Materials formatius que s’han d’utilitzar i sistema d’entorn virtual previst

c)      Activitats i treballs que es comanaran a les persones participants

 Finalment, el disseny de les activitats de formació permanent s’ha de fer amb respecte als drets fonamentals i d’igualtat entre homes i dones, així com des del respecte i la promoció dels drets humans i dels principis d’accessibilitat universal.

El Decret 4/2016, juntament amb el Pla quadriennal de formació, estableix les diferents modalitats de formació. A més, la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca en podrà establir d’altres, si ho considera oportú. Cadascuna d’aquestes modalitats es podrà fer de forma presencial, a distància o mixta, d’acord amb la convocatòria. Les modalitats són:

1.       Formació dels centres: és una modalitat lligada a projectes globals de millora dels centres dels quals la formació és un element. Aquests projectes són de llarga durada i han de combinar la millora de la gestió, la innovació metodològica, la formació i l’avaluació, així com una proposta global de reorganització. Els plans de millora els ha de regular la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca, i els centres seleccionats tindran prioritat per accedir a la formació contextualitzada. El programa formatiu serà flexible d’acord amb el projecte de millora i podrà contenir diversos tipus d’activitats: assessorament extern, formació interna de centre, grups de treball, aplicació pràctica i d’altres.

2.      Formació en els centres: és una modalitat d’entre 8 i 60 hores de formació que constitueix una eina de suport al projecte educatiu del centre en el marc de processos d’innovació. El programa de formació és una eina flexible a partir de la demanda dels propis centres educatius i pot contenir diverses activitats, com ara formació i assessorament extern, aprenentatge entre iguals, grups de treball, tallers, seminaris de centre, entre d’altres. Aquests programes els convocarà la Direcció general de Primera Infancia, Innovació i Comunitat Educativa de la Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca i els coordinaran els centres de professorat.

3.      Formació per als centres o intercentres: és una modalitat adreçada a persones de centres educatius que comparteixen projectes d’innovació similars o els volen implantar, per la qual cosa pretenen mantenir un funcionament en xarxa. En aquests programes hi ha de participar, almenys, professorat de dos centres educatius, un dels quals pot actuar com a equip impulsor i de tutela (mentoria), en el cas que el centre tutoritzat vulgui implementar un projecte d’innovació que aquest centre tutor tingui implantat. El programa de formació ha de tenir entre 20 i 60 hores i pot contenir activitats d’aprenentatge entre iguals, conferències, jornades, seminaris de coordinació, grups de treball, visites d’aprenentatge, tutorització, formació externa i d’altres, en les condicions que s’estableixin. Els convocarà  la Direcció general de Primera Infancia, Innovació i Comunitat Educativa i els coordinaran els centres de professorat com a formació d’àmbit d’illa.

4.      Formació especialitzada: aquesta modalitat té com a finalitat l’actualització científica, tècnica i pedagògica del professorat que ha d’assumir noves funcions en l’àmbit de la gestió educativa (com ara la funció directiva, l’assessorament formatiu, l’especialització pedagògica per a la formació professional, la incorporació a la funció docent del professorat novell o d’altres). Ha de combinar activitats formatives d’actualització, elaboració de projectes i, si és el cas, pràctica professional. Aquesta modalitat és, en general, de llarga durada, d’entre 30 i 120 hores.

5.      Programes d’experiència formativa: aquesta modalitat formativa consisteix a fer pràctiques professionals en àmbits o indrets relacionats amb l’àrea que imparteix el professorat o en àrees d’especialització didàctica i pedagògica: estades en empreses, elaboració de materials i recursos didàctics, intercanvis i participació en programes europeus o internacionals, participació en programes de recerca o d’innovació educativa o d’altres de similars. Tindrà una durada d’entre 20 i 100 hores i ha d’anar lligada a una memòria reflexiva i d’aplicació a la pràctica docent.

6.      Formació per àmbits: aquesta modalitat consisteix en activitats formatives per àmbits o temes concrets en què participa el professorat que, de manera individual, s’hi inscriu. Adopta la forma general de cursos de formació, tallers formatius, grups de treballs, seminaris, etc. Pot tenir una durada d’entre 8 i 50 hores. El destinatari d’aquesta formació és el professorat d’un mateix àmbit, àrea, etapa, cicle, departament o funció. Ha d’anar lligada a alguna activitat de transferència (com una aplicació didàctica, memòria descriptiva d’aplicació, elaboració de materials didàctics, memòria reflexiva sobre la pràctica professional o projecte d’investigació).

 7.       Activitats puntuals de formació: aquesta modalitat, normalment de curta durada, inclou activitats puntuals de formació (en forma de jornades, congressos, simpòsiums, cicles de conferències d’interès educatiu o d’altres). La durada d’aquestes activitats és d’entre 8 i 20 hores, segons les característiques específiques de l’activitat.

Dins el marc dels cursos organitzats pel SAC o per l’IRIE ho tramitaran directament aquest serveis.

Per a la resta de cursos la UGEG s’encarregarà dels tràmits amb la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca per als centres de la UIB que vulguin demanar l’homologació d’activitats. Per tant, s’ha d’enviar tota la documentació necessària per correu electrònic a <https://ugeg.uib.cat/>. S’han de tenir presents els terminis que hi ha per presentar la sol·licitud.

Si es volen presentar programes anuals d’activitats, la documentació, que inclou una memòria d’activitats i la sol·licitud amb la documentació pertinent, s’ha de lliurar entre la darrera setmana del mes de juny anterior al curs escolar en què està previst el programa i la darrera setmana de setembre.

Si es tracta de programes semestrals, la documentació s’ha de presentar en els mateixos terminis que els anuals, pel que fa a les activitats del primer semestre, i entre la segona setmana del mes de gener i la darrera setmana del mes de febrer, pel que fa a les del segon semestre.

Una vegada presentada la sol·licitud, si s’hi detecten defectes o hi falta de documentació, es donaran deu dies per esmenar-la. En cas de no fer-ho o fer-ho erròniament, es considerarà que es desisteix de la petició.

Tot seguit, la Comissió de Formació del Professorat es reunirà i publicarà, a través de la web del Servei de Formació del Professorat, una proposta de resolució provisional d’homologació, amb les modificacions necessàries, si escau, i el nombre d’hores que es podran certificar. Es podran presentar al·legacions contra aquesta resolució.

Una vegada resoltes les al·legacions, la Comissió publicarà la resolució definitiva d’homologació, i la Direcció general de Primera Infancia, Innovació i Comunitat Educativa de la Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca publicarà la resolució que posa fi al procediment administratiu. El termini màxim per dictar la resolució és de tres mesos des del lliurament del programa d’activitats de formació. Contra aquesta resolució es pot interposar un recurs d’alçada davant el conseller d’Educació, Universitat i Recerca.